Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Menhir del Serrat dels Rebolls

Aquest menhir és un exemple de l’arquitectura megalítica pirinenca. És de gran interès i importància per no haver-se excavat mai, i per tant, el túmul que l’envolta i li dona estabilitat està intacte

Fitxa Tècnica menhir del Serrat dels Rebolls

Emplaçament

Senterada.

Ubicació

Contrafort de la Serra de Comillini

Coordenades

X: 325537.41 - Y: 4689639.12 - H (aprox.): 1.390 msnm

Geogràfiques lat 42º 20’ 22’’ N long 0º 52’ 56’’ E

UTM31N - ED50 325630.87, 4689842.51 m

Geogràfiques 42.339458 N, 0.882164 E

Accés

Senyalitzat. Mitjà.

Tipologia

Menhir.

Ús Actual

Lloc Arqueològic. Científic. Turisme.

Ús Anterior

Culte. Senyalització.

Titularitat

Pública

Època/cronologia

Entre el 2.200 i el 1.500 aC.

Estil Artístic

Megalitisme.

Estat de Conservació

Bo.

Darreres actuacions

2019: senyalització i cartell informatiu.

Protecció

Inventariat.

Localització del menhir del Serrat dels Rebolls

localitzacio-menhir-serrat-del-rebolls.PNG

localitzacio-menhir-serrat-del-rebolls-2.PNG

Context històric del menhir del Serrat dels Rebolls

La paraula menhir està formada per dos termes bretons: “men”, que significa pedra i “hir” que significa llarga. S’utilitza per referir-se a monuments megalítics fets d’un sol bloc de pedra, generalment allargat, aixecat i fixat dret a terra. Monuments d’aquest tipus n’hi ha a molts llocs: des de la Bretanya, fins a les regions mediterrànies o properes a elles, com és el cas de Catalunya.
Els menhirs són uns dels monuments megalítics més coneguts i as¬sociats amb la cultura megalítica. Podem assegurar una cronologia extensa per a aquestes manifestacions megalítiques a Catalunya, que s’alçaven entre inicis del IV mil·lenni aC i la primera meitat del II mil·lenni aC, tot i que segu¬rament, es van continuar erigint fins a inicis del II mil·lenni aC, encara que, de moment no en tenim proves concretes.
Un dels principals problemes d’aquest tipus de monuments és que no se’n coneix amb seguretat la finalitat o funcionalitat. Es creu que podien haver servit com a fites territorials o termenals per marcar o delimitar els territoris d’explotació de les societats humanes que els varen erigir. També s’ha propo¬sat que podien haver servit com a fites per marcar àrees sagrades o funeràries (necròpolis megalítiques) ja que moltes vegades se situen a tocar dels monu¬ments megalítics existents. I finalment, també hi ha els qui proposen que els menhirs eren monuments amb una simbologia i un significat religiós, relacio¬nat amb el culte a la fecunditat, i funerari propi.
En època medieval, en la seva qualitat d’elements visibles i inamovi¬bles del paisatge, aquests monuments tingueren un ús termenal i s’utilitzaren abastament en la delimitació de territoris. Per aquest motiu, alguns apareixen esmentats en la documentació escrita. Al seu voltant sorgiren llegendes i tra¬dicions que intentaven explicar-ne el seu origen, una de les mes esteses és la que els vinculava a l’acció del diable. És per això que nombrosos menhirs han rebut la denominació de “Pedra del Diable”. Alguns fins i tot s’han coronat amb una creu.

Descripció del menhir del Serrat dels Rebolls

És un menhir localitzat l’any 1991 durant els treballs de prospecció efectuats dins el projecte d’investigació: “Evolució de l’habitat a la Serra de Sant Gervàs i Serres Properes”, portats a terme per la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida. La troballa va ser casual, seguint el camí que portava al dolmen de la Serra dels Rebolls, vam localitzar aquest menhir, inèdit fins aleshores. Pensem que va passar desapercebut al trobar-se una mica separat del camí que porta al dolmen, i també, potser, per confondre’l amb una fita medieval. Ningú va relacionar aquest element amb el dolmen situat uns metres avall, seguint la carena del contrafort que té origen a la serra de Comillini.

Es tracta d’un bloc de conglomerat, al mig d’un petit túmul de pedres, de forma rectangular i secció semi-ovalada, i una mica més ample a la base, amb 1,25 m, que a l’extrem distal amb 1,15 m, i una alçada (llargada) d’uns 2,10 m. A la part central presenta un gruix d’uns 60 cm. Una forma molt semblant en mides al menhir dels Estanys I, localitzat a la Jonquera. L’únic que crida l’atenció és la forta inclinació que té, en direcció oest, a l’haver perdut estabilitat, tot i les pedres de la seva base, que semblen haver tingut la funció original de falques.

Si utilitzem la nomenclatura dels menhirs de l’Alt Empordà, tipològicament entraria dins del grup dels menhirs estel·liformes, amb la característica de ser anicònic (sense gravats), i peritàfic o satèl·lit, doncs està relacionat amb el dolmen, i sembla que la seva funció era la de indicar la situació d’aquest, al tenir la seva cara més polida orientada cap a ell, en direcció a l’est. No observem restes de retocs o poliments en la cara frontal, però sí al laterals, per acabar de donar-li la forma, tot i que l’erosió dificulta la seva visualització.

La seva cronologia a l’estar relacionat amb el dolmen estaria entre el 2200 i el 1500 aC.19

Estat de conservació del menhir del Serrat dels Rebolls

L’estat de conservació és molt bo, tant del menhir com del túmul que l’envolta, doncs no han patit cap tipus d’espoliació ni intervenció. No obstant, pel lateral nord, s’observa una línia de trencament que caldrà resseguir amb el temps per veure si no altera l’estructura. També, en un futur, s’hauria de valorar la seva excavació per determinar amb més exactitut la seva cronologia.

Imatges del menhir del Serrat dels Rebolls

menhir-serrat-del-rebolls-3.PNG

menhir-serrat-del-rebolls-9.PNG

menhir-serrat-del-rebolls-5.PNG

menhir-serrat-del-rebolls.PNG

menhir-serrat-del-rebolls-10.PNG

menhir-serrat-del-rebolls-7.PNG