Dolmen del serrat dels Rebolls

Fitxa Tècnica de la Dolmen serrat dels Rebolls

Localització Dolmen serrat dels Rebolls

Plànol de situació del dolmen del Serrat dels Rebolls a la Serra de Comillini

Context Històric del dolmen serrat dels Rebolls

No tenim moltes dades de l’hàbitat entre el Calcolític recent i l’Edat del Bronze al Pallars, sobretot a les zones més altes, per la dificultat que el terreny ofereix a les prospeccions arqueològiques.

La localització dels monuments megalítics ens aporta una informació molt valuosa sobre la forma d’entendre la vida en un moment molt important de la història, on la identitat grupal i la diferenciació social comencen a tenir força importància.

Aquestes cambres funeràries, ens informen que entre el 2.200 i el 1.500 a.C. hi havia un població important, que segurament s’agrupava en petites comunitats dedicades a la ramaderia i a cultivar els llocs més idonis. Aquestes tenien un gran respecte per la mort, fins al punt que van enlairar aquestes construccions, tan imponents, com a tribut als seus familiars i, segurament, també, com un testimoni del control sobre el territori. Això darrer queda patent per la seva situació, en contraforts avançats de la serres, segurament llocs de pas entre les diferents valls. També ens assenyala que realitzaven intercanvis amb altres grups, per la troballa de les denes de collaret localitzades al seu interior, i que col·locaven com a ofrena al difunts.

Aquest dolmen, juntament amb el menhir situat molt a prop i amb el dolmen de la Casa Encantada, situat a l’esperó del costat, conformen una alineació estructural i territorial que caldrà investigar per entendre el seu significat.

Descripció del dolmen serrat dels Rebolls

Es tracta d’un dolmen ensorrat d’antic, i espoliat en diferents moments, com vam poder documentar l’any 1991 durant els treballs de prospecció efectuats dins el projecte d’investigació: “Evolució de l’habitat a la Serra de Sant Gervàs i Serres Properes”, portats a terme per la Secció d’Arqueologia de la Diputació de Lleida. Durant aquella prospecció es van detectar fragments ossis fora de context. L’any 1994 també es va documentar l’espoliació, durant els treballs de l’inventari arqueològic català que va promoure el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Actualment l’alta vegetació dificulta molt la visió del conjunt, format per tres lloses, el mateix passa a peu pla d’aquest sepulcre megalític.

Ens trobem, doncs, davant de tres lloses de conglomerat, de les quals, la llosa est sembla ser la única que es troba al seu lloc original, però lleugerament inclinada cap a l’interior de l’espai on es trobaria la cambra. Les altres dues, interpretades en alguna ocasió, segons els autors de les fitxes de la Generalitat, com una gran llosa trencada, estan desplaçades degut al seu enderroc, i no descartem que bellugades durant la seva espoliació, tot i el seu pes.

D’aquestes, la llosa central, que originàriament devia ser la nord, es troba bolcada cap el sud, deixant un buit a sota seu. Finalment la tercera, al nord, és la més desplaçada, i es recolza, plana, damunt de les restes del túmul. Es podria interpretar com un fragment de la coberta que va relliscar per sobre de la llosa nord al plegar-se aquesta cap a l’interior de la cambra.

Les mides conservades de la llosa nord són : 1,35 m de llarg, 1,60 m d’ample i 0,50 m de gruix. La llosa central: 1,90 m de llarg, 1,30 m d’ample i 0,23 m de gruix. I de la llosa l’est, es veu 1,45 m de llarg, 0,70 m d’ample i 0,28 de gruix.

El túmul, tot i haver-se espoliat la seva part central, conserva l’estructura bàsica, que està constituïda per pedres calcàries de diferent mida i fragments de lloses de conglomerat.

Malgrat ser un dolmen ensorrat, i tot i l’espoliació soferta, aquest dolmen presenta un estat de conservació acceptable, doncs conserva bona part del seu túmul, i al no haver-se excavat en la seva totalitat encara pot aportar moltíssima informació. 

Imàtges del dolmen serrat dels Rebolls