07 Safareig i Cóm de Reguard.

Situat en un entorn natural excepcional, al peu del vessant nord on s’enlaira el poble de Reguard, i a pocs metres de l’antic camí que el connectava amb Lluçà, trobem un conjunt patrimonial singular: el Safareig i Cóm de Reguard. A l’ombra de l’església de Sant Feliu, aquesta construcció tradicional ens parla d’una forma de vida arrelada al territori i a l’ús comunitari de l’aigua.

Un safareig dins d’una balma

El safareig, d’una sola bassa rectangular, es troba parcialment protegit per una petita balma natural, aprofitada com a mur de tancament. Aquesta integració amb el paisatge és única dins el municipi. Està orientat al camí i tancat pels murs est i oest, que s’adossen directament al rocam. L’interior mesura aproximadament 2,40 x 1,16 metres, tot i que la fondària actual no és visible per estar parcialment reblert.

Els murs mostren una construcció senzilla, de pedra local, originàriament unida amb morter, i posteriorment reforçada amb ciment pòrtland de baixa qualitat, que actualment es troba molt degradat.

El fregador original, probablement format per lloses planes amb decoració incisa, s’ha desplomat i es troba dins del safareig. Tampoc es conserva el sobreeixidor ni el desguàs visibles. Un petit canal i un registre modern al camí podrien haver alterat l’estructura original.

Un cóm de fusta, testimoni del passat

L’aigua arribava al safareig a través d’un cóm de fusta de roure, buidat manualment i col·locat sobre un basament de pedra al peu del rocam. Malgrat el seu mal estat de conservació, el cóm encara conserva la seva forma original: 2,80 metres de llarg per 0,40 de diàmetre, amb un espai útil d’uns 2,50 metres de llarg per 0,30 d’ample.

Encara es poden veure les marques de les eines utilitzades per buidar-lo, així com parts cremades, probablement fruit del procés tradicional d’enduriment i impermeabilització amb foc. Una petita sèquia, encara visible, portava l’aigua des del barranc de Sant Joan, alimentat pel llac de Montcortès, fins al cóm, encaixant-se mitjançant una alineació de pedres.

Un conjunt en estat crític, però amb gran potencial

Aquest és, probablement, el conjunt més vulnerable del municipi. El safareig ha perdut part del coronament dels murs i pateix una degradació avançada. Caldria una intervenció urgent per consolidar l’estructura i recuperar els elements caiguts, com el fregador.

El cóm de fusta, tot i la seva gran singularitat, es troba parcialment podrit i malmès, i requeriria una restauració acurada. En cas de no ser viable, es podria plantejar una reproducció amb materials més resistents, que conservi l’essència de l’original. A més, es proposa una analítica per identificar l’origen de la fusta i la seva datació, ja que podria tractar-se d’un tronc reutilitzat, fet que augmentaria el valor històric de l’element.

Una joia amagada a redescobrir

Malgrat el seu estat actual, el Safareig i Cóm de Reguard constitueix un exemple únic d’integració entre arquitectura popular i entorn natural, i és una peça fonamental per entendre la cultura de l’aigua al Pirineu. Un espai que cal protegir, estudiar i posar en valor per a les generacions futures.

Situació