BCIL - Església de Sant Esteve de Naens
Situació
En el terme municipal de Senterada, situada en la part nord de la comarca del Pallars Jussà, es
troba a l’oest la població de Naens (42º 19’ 47’’ / 0º 54’ 57’’), a 982,2 m.
El poble és de petites dimensions. Té dos nuclis clarament diferenciats. El vell, situat al peu
occidental del puig on està l'església de Sant Esteve i la vella rectoria, avui convertida en una hostatgeria rural.
Al sud-est encara hi ha alguna resta sobre el rocam (a poc més de 1.000 m d'altitud), i entre ruïnes de cases, del que hauria estat el castell a l'empara del qual va néixer la localitat. El més nou situat cap al nord de la placeta que hi ha amb font i safareig reben al visitant, tot després de passar pel mig de la vella església romànica de Sant Miquel, la qual ha perdut tota la banda septentrional per tal de donar espai al carrer que permet accedir amb vehicle al poble.
Descripció
El temple de Sant Esteve està en la part de la població, destaca el seu campanar com a punt més elevat i el gran edifici de l’abadia al seu costat sud.
Des de la banda sud no es pot apreciar res més que el campanar, per sobre del volum de la vella rectoria, coneguda aquí com abadia.
Façana oest: La façana està al costat oest i destaca la seva senzillesa. Obrada de maçoneria lligada amb morter que cobreix parcialment la cara externa. Destaquen les cantonades on hi ha pedres de mida més gruixuda. Destaca el ràfec de la coberta a doble vessant, l’ull de bou centrat a la part superior de la façana. Una fornícula buida en el costat dret amb l’arc lleugerament apuntat i de factura moderna. A la part inferior s’obre l’entrada d’arc de mig punt, al capdamunt una rajola amb el nom “Iglesia” en lletres blaves majúscules. Crida l’atenció l’arrebossat que cobreix tot l’intradós de l’arc, ja que la doble porta de fusta està per la part interior del mur. També no deixa de ser curiosa la situació descentrada de l’accés a l’església, ja que es troba al mig del de la meitat meridional de la superfície de façana.
En la barana situada al davant de la porta d’accés figura la data de la reforma : “1995”, la qual seria la que facilitaria tota la rampa de pujada, presidida a la part de baix per un monòlit de pedra tosca amb una rajola “en homenatge a Mossèn Jaume Pallisé Subany que fou executat el 12 d’agost de 1936” col·locada l’agost de 1998 i que és un record al capellà de la població afusellat al peu de la carretera d’accés a mig quilòmetre de la població, tot baixant cap a Senterada, on una creu, malauradament trencada, recorda el punt exacte del luctuós fet.
La façana sud és difícil d’observar pel fet que hi ha un estret carreró fins a la meitat del temple i a partir d’allí s’adossa la rectoria o abadia. Allò més destacable és l’existència d’una porteta dovellada totalment cegada i que correspon a un primitiu accés de la primera església, tapiada en en la reforma del temple.
La capçalera del temple orientada perfectament a l’est mostra el semicercle absidal i al seu costat meridional la paret de la sagristia clarament posterior, tot i que el tipus de parament és molt semblant en la seva factura. Es tracta d’una maçoneria lligada amb morter i en bona part arrebossada.
La reixa que tanca la finestreta sembla correspondre a un segle XIX La coberta de lloses fa un voladís o ràfec petit que completa la visió d’aquesta part de l’església.
El basament de grans carreus per a l’estructura absidal és un tret significatiu d’aquesta part de l’església de Sant Esteve. Tanmateix allò més interessant està en una part de l’estructura del temple anterior que es conserva en l’angle nordest, justament on es lliura la capella nordoriental.
Es tracta d’una estructura feta amb carreus ben treballats, en la qual s’aprecia l’acabament del mur nord de l’església i de l’inici de la corba absidal. D’alguna manera corrobora la sospita que el temple actual correspon a un moment clarament post-medieval i que està fet sobre una església de caràcter romànic, estil al qual podem atribuir aquest element constructiu.
Façana nord: Tot i que després de la façana principal la més accessible de les quatre del temple de Sant Esteve, no és precisament la més visible, ja que tot i tenir un replà al seu davant, ha estat
utilitzat com a hort i com a base per instal·lar corrals que recolzats en els murs de les capelles septentrionals fan que precisament sigui difícil de gaudir a visió adequada d’aquesta banda de l’església. A més l’acabat de ciment de la cara exterior de les estructures impedeix l’observació de detalls constructius força útils per tal d’entendre la diacronia de l’edifici.
Interior
El temple està format per una única nau coberta amb volta de canó. Dues capelletes a la banda nord també cobertes amb voltes de canó, distribució simètrica a la banda dreta, si bé la situada més cap a l’est fou alterada per la banda oriental per a donar accés a la sagristia.
El presbiteri està format actualment per un àmbit quadrangular, ja que una paret esdevé com un retaule llis on s’han col·locat les imatges de Sant Esteve, en la part més alta; a sota Sagrat Cor, Immaculada i Sant Antoni de Pàdua.
Evidentment aquest tancament del possible àmbit que hauria amb la clàssica forma absidal seria fet per donar suport al retaule barroc existent al segle XVIII i que actualment està parcialment conservat en els magatzems del Museu de Lleida.
L’altar antic encara està adossat a la paret, ja que la reforma post Vaticà Segon desplaçaren la mesa eucarística al mig de l’àmbit situat davant de la capella de la Verge dels Dolors i de la que dóna accés a la sagristia. Tota aquesta superfície està a un nivell superior de la resta del temple, s’accedeix mitjançant dos graons. Actualment delimitat per una barana de fusta, molt probablement desplaçada d’una situació original a l’altura exacta del presbiteri.
La llargada màxima és de 10,80 metres i l’amplada de la nau 3,78 m., en el presbiteri es redueix a 3,35. Les capelles són totes de diferent mida però amb petites variants: 1,76 x 1,75 la dels Dolors; 1,76 x 2,26 la següent més occidental. En el costat sud són lleugerament més llargues: 2,46 x 1,81 i 2,03 x 1,76. El gruix dels murs està al voltant d’un metre, si bé les darrers capelles no arriben als 50 cm.
Tota l’església es mostra interiorment totalment arrebossada i pintada de blanc a excepció del presbiteri que té un color salmó. En algunes parts la caiguda de la capa de pintura actual permet intuir l’existència de pintures policromes, probablement d’època barroca.
També la capella primera del mur nord té un arc pintat de color. Igualment el cor també té una pintura diferent.
Les imatges actuals que trobem a les capelles han estat reubicades recentment, col·locant una magnífica col·lecció de les estacions pintades del Via Crucis. Destaca una creu processional posada en la paret sud.
En el paviment de vora l’altar antic s’aprecien els encaixos per al retaule barroc parcialment destruït i avui al Museu de Lleida.
En el primer graó de l’escala que puja cap al cor s’aprecia una reparació de la seva superfície, ja que la part vertical mostra un desgast i que es solucionaria amb la nova estructura col·locada. Allò més cridaner és l’existència d’un grafit, el qual no ho hem pogut llegir però sembla que hi ha una data que correspon possiblement al 1715, cosa que podria datar la reforma corresponent a la construcció del cor en la parròquia de Sant Esteve.
Sota l’escala que puja al cor hi ha un porta que dona accés a l’espai inferior, però és en el mur nord, darrera d’un porteta està el dipòsit per guardar l’oli per als ungüents, format per una olla de ceràmica encastada i amb una tapa de fusta.
En la part oest del temple, per sobre de la porta d’entrada està un cor protegit pe una gran barana de fusta. L’escala inicia el seu recorregut justament al costat de la porta d’accés i gira noranta graus fins arribar a la
plataforma. Un curiós esglaonat per la zona que cobreix l’arribada de l’escala a la part superior del cor.
La porta d’entrada és ampla i de dues fulles; reparada recentment. El terra de l’àmbit de la porta s’obre a un nivell inferior de la resta de l’església.
En el mur nord, en la zona propera a la porta, hi ha una gran fornícula que aixopluga una petita pica de pedra que tindria la funció de baptismal.
A poc distància i sobre un pilaret hi ha a la pica d’aigua beneïda, que ha estat buidada en un capitell troncocònic que té les dues arestes exteriors ressaltades per un galló. Correspon clarament a un element anterior al temple actual, probablement del segle XIII.
Sota coberta
Des del costat sud del cor arranca l’escala que puja paral·lela al mur oest que gira noranta graus cap a l’est fins arribar a l’espai existent sota la coberta.
La teulada a doble vessant que aixopluga l’extradós de la volta i a la vegada el pas per a poder pujar cap al campanar. També hi ha un accés per la banda nord a la teulada de les capelles i un altre al nord-est per
donar ventilació a aquest àmbit en el qual es guarden encara objectes curiosos. L’actual coberta correspon a la reforma feta l’any 1996.
Campanar
El campanar esdevé per la seva singularitat estructural l’element més representatiu de les esglésies, o si més no complementari de la seva imatge, esdevenint habitualment el perfil icònic que identifica una població. En el cas de Naens tot i la seva discreta alçada respecte al volum de l’edifici eclesial, completa sense cap dubte l’estructura d’aquest i acompleix la finalitat de donar una imatge singular per al poble.
El campanar de Sant Esteve es troba a la banda sud del temple en la part pròxima a la capçalera. Es tracta d’una estructura rectangular, gairebé quadrada, els murs tenen un gruix de 0,80 m. L’accés es faria directament des de l’església, per la banda nord de la torre que s’adossa clarament a l’edifici eclesial.
S’aprecia el cos afegit on són les campanes actualment, però per sota es veu clarament com els finestrals anteriors ha estat cegats al pujar l’alçada de la torre. Destaca la banda meridional on s’aprecia el muret nou bastit amb materials força nous.
L’accés actual es fa des de l’espai de sota coberta, tot i que s’intueix que originalment hi hauria un des de la planta baixa. A l’arribar al primer pis es poden observar els finestral que originalment tindria el campanar, avui totalment cegats. També es pot apreciar en els angles el acabat constructiu fet amb carreus d’aparença romànica que correspondria al moment original de la torre.
La petita escala feta de morter presenta clarament les reparacions amb ciment realitzades modernament.
L’actual pis de les campanes es veu clarament que no es correspon a cap nivell original, ja que va per sota del capdamunt dels arcs dels antics finestrals, avui cegats. Forma part de la reforma efectuada probablement després de la guerra civil.
En total hi ha quatre campanes, que va sobreviure a la guerra civil. En la banda est hi ha deus de petites. Tenen els jous refets modernament.
La més septentrional té una llegenda que diu: ORA PRO NOBIS 1757 amb la iconografia de la Creu, Sant Miquel i la Mare de Déu.
La més meridional diu: TE DEUM LAUDAMUS
La que mira al nord és de mida més gran i té un jou més antic. Té la llegenda: TE DEUM LAUDAMUS. Una creu. A baix FRANCISCO QUINTANA ME FECIT.
La que dóna a l’oest és també de mida més gran i té jou més antic, amb la llegenda: SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS 1594
Es tracta per tant d’un conjunt força interessant de campanes, ja que a més de la seva conservació i temes incongràfics està la seva inscripció que en dues d’elles a més les data perfectament. El seu estudi més detallat i la documentació acurada de tota la seva decoració seria una tasca important a fer.
Sagristia
Resta finalment comentar l’àmbit de la sagristia, obert en l’angle sud-est del temple, entre l’absis i l’edifici de l’abadia. No hi ha dubte que la construcció d’aquest espai va modificar l’accés al campanar, que restà totalment cegat i per això es va efectuar per la teulada, així com també la capella bastida en el gruix de la torre.
En el seu interior destaca la curiosa pica que hi ha en l’angle nord-est, en el racó que origina la corbatura absidal.
Es conserva un armari amb els objectes litúrgics que té la data “AÑO 1879” pintada en l’interior de la porta.
En l’angle sud-est hi ha la porta que comunicava la sagristia amb l’abadia o rectoria, avui barrada per ser aquesta casa de propietat particular diferent a l’eclesial.
Diacronia
La primera referència documental de l’església de Sant Esteve és de l’any 1543, correspon a una visita pastoral i es parla com a dades especialment interessants d’un altar dedicat a Santa Maria la Vella i que l’església s’havia refet en murs i teulada de manera força correcta.
La qual cosa indica que havia hagut una església anterior a la data i que la que llavors veia el visitador no correspondia al temple medieval.
L’any 1657 el llavors visitadors alarma del mal estat de la teulada i s’insisteix en la visita de 1661 que es faci la necessària reparació, la qual finalment sembla que s’ha efectuat l’any 1664.
Una referència dubtosa parla de l’autorització en 1666 d’obrir una porta a l’església inferior per poder passar a la parroquial. Seria el moment de l’obertura de l’actual porta i del cegament de la primitiva situada en el mur sud?
Al 1695 s’aprova de fer dues noves capelles que segurament corresponen a les existents a cada banda de la zona més propera a la porta.
Al 1741 el bisbe personalment anima a enllosar el terra d’aquells nous espais, així com arranjar els sotres i també actuà en la millora del campanar.
Novament però trobem que l’any 1783 es posa en evidència el mal estat de la coberta i de la mateixa volta.
La visita de 1866 descriu una església pràcticament idèntica a tal com avui podem veure el temple de Sant Esteve.
Els veïns del poble organitzats en l’Associació Cultural de Naens endeguen un programa dereparació del temple:
1995. Cantonada nord-oest de l’edifici principal i barana en la rampa d’accés.
1996. Teulada.
1997. Campanar.
1999. Instal·lació elèctrica.
2000. Pintura interior.
2004. Tractament bigues de fusta i noves canaleres a la teulada. Arranjament mur nord.
2005. Escales del campanar i golfes.
2008. Paviment del cor i quarta campana.
Fotos cedides per Josep Tarraubella.
Resum
L’església de Sant Esteve mostra una singularitat per la seva posició dominant dalt de la població de Naens, ja que la posició dels temples el més habitual és situar-les en els marges dels nuclis habitats. En aquest cas sembla més coherent la situació de l’esglèsia de Sant Miquel, per tant la de dalt de l’elevació podria tenir més un origen castral, és a dir associada a la fortificació que hauria sobre la roca que actualment és encara el punt més enlairat del
poble. Tanmateix el fet de tenir un campanar sembla donar-li des d’un bon principi un paper predominant en el paisatge i per tant en una priorització del temple respecte al de de la zona inferior. És possible que el paper de passar a ser parròquia sigui en un moment temprà i l’abandonament d’aquesta funció també aviat per l’església de Sant Miquel.
El temple de Sant Esteve esdevé un bon exemple de l’evolució d’un edifici religiós, bastit en el moment de formació de la població durant l’edat mitjana. Com a construcció més representativa, la seva adaptació a les necessitats de la comunitat i als gustos de cada moment, mostra una sèrie de modificacions que permeten establir una evolució al llarg del temps com passa en la majoria de les esglèsies del Pirineu.
En primer lloc tan les restes d’una estructura d’aparença romànica situada al nord-est del temple, com la petita porta cegada situada al mur sud, permeten suggerir que sobre el segle II hauria un esglesieta en aquest àmbit, d’una sola nau i amb l’absis orientat cap a llevant tal com indiquen els cànons. Aquest temple tindria un campanar a la banda meridional, la qual cosa permet pensar que tindria una funció més comunitària que privada, a més de la imatge icònica que ja representaria una torre que comptaria amb dues plantes. La superior té sengles finestres d’arc de mig punt en els quatre murs amb excepció de l’oriental que té dues.
Sembla que els terratrèmols que afectaren a la zona del Pirineu en la baixa edat mitjana no deixaren sense afectació la zona de Naens i els seus temples. El de 1373 fa pensar que origina la ruïna de Sant Martí i de Sant Esteve i potser també afectaria a Sant Miquel. Les reformes que llavors vindrien consistirien en refer les estructures seguint el traçat original però sense emprar els mateixos materials, si més no de la mateixa manera6. Vet aquí llavors que a mitjans del segle XVI ha culminat la reparació en allò que podriem considerr com un “neo-romànic” modern; en concret la parròquia de Sant Esteve tindria bàsicament la refacció de tot l’absis. En la centúria següent apostarien per obrir una nova porta, més ampla, al mur oest però descentrada cap al sud per tal de deixar lloc a l’escala que pujaria cap al cor, el qual probablment tindria en el segle XVIII la forma actual. També es faria una primera capella en la banda nord i la part baixa del campanar també rebria una tractament semblant durant la centúria del sis-cents, moment en el qual es faria una doble finestreta en el finestral est. En la del set-cents tornen a fer dues capelles més enfrontades cap a l’oest i ja practiquen un contrafort en l’angle nord-oest, segurament per assegurar el buidatge que es practica en el gruix del mur per la ubicació de l’escala que puja al cor. El campanar tindrà l’accés per sota coberta i s’aixecarà un nou pis per ubicar les campanes i així recuperar protagonisme en alçada, ja que també tant la volta, com sobretot la coberta a doble vessant deixant un espai practicable, aixecant l’alçada de l’esglèsia. Les finestres es cegaran per obrir noves obertures en la nova planta dela torre.
Durant el segle XIX es bastiria en l’angle sud-est la sagristia, practicant l’accés a través del mur est de la capella situada sota el campanar. Interiorment es faria també una porteta que comunicaria directament amb la rectoria o abadia adossada per la banda sud. Avui cegada per ser propietat particular l’anterior residència del rector. Actualment l’esforç de l’Associació Cultural de Naens, amb la col·laboració de l’ajuntament de Senterada, ha fet possible diverses millores en el temple en la línea d’ apostar clarament per la seva recuperació com a edificació més representativa de la localitat.
En la documentació planimètrica que s’adjunta hem fet una hipotètica reconstrucció de com seria el temple en su moemnt original, comptant també amb l’existència del seu campanar. I també un intent de recollir les fases constructives i modificacions realitzades en l’església de Sant Esteve.
Cal citar que també comprovàrem l’existència de parts del retaule barroc en el magatzem del Museu de Lleida 8, cosa que permet pensar en una hipotètica restitució dels elements conservats a la mateixa església aconseguint així una major valor patrimonial. Finalment cal destacar l’acceptable conservació de tot l’edifici. Solament seria necessari l’arranjament de l’hort situat a la banda nord, on caldria fer algun sondeig per comprovar la possible existència d’un fossar, el qual seria abandonat a partir del segle XIX pel bastit al costat de Sant Miquel, o bé aquest fou sempre ja el cementiri de Naens pel fet d’haver estat aquest temple la primera ubicació parroquial
L'ajuntament de Senterada encarrega als Serveis Tècnics d'Arqueologia de la Diputació de Lleida l’elaboració d’un informe tècnic que valori la singularitat patrimonial de l'Església de Sant Esteve de Naens.
Informe elaborat per:
Joan-Ramon González Pérez - Cap d'Arqueologia de la Diputació de Lleida
Josep Medina Morales - Arqueòleg de la Diputació de Lleida