Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

EXPOSICIÓ: Escoles del Municipi de Senterada, 1845-1972

Durant tot el mes d'agost podreu gaudir de l'exposició de les escoles del Municipi de Senterada del període de 1845 a 1972.
Edifici de l'escola Senterada 1935 al 1999
Edifici de l'escola Senterada 1935 al 1999

DIMECRES 11 AGOST 2021

Comisaria: Guillermina Subirá Jordana.

D’una passejada pel camí de Llussà, d’on venien a estudi la canalla de la banda de llevant, sorgeix la idea de cercar tota la informació possible de les Escoles del Municipi de Senterada. Començo per mirar les Actes de l’Ajuntament: la més antiga que es conserva de 1845. Però no serà fins al 1848 on es troba que a Senterada no “hay escuelas ni Juntas” contestant a una circular d’Instrucció Pública. Falten els anys següents fins al 1855, on apareix el mestre Ramon Auger prenen possessió d’una Escola Única.  

 

Tornem a faltar llibres fins al 1861, on trobem com a mestra de nenes a Teresa Ademà. Com que al 1858 s’implanta la Llei Moyano d’Instrucció Pública a nivell nacional, podem deduir que les escoles a Senterada es van crear per imperatiu legal, eren unitàries, es a dir, una mestra per a nenes, i un mestre per a nens, i que les classes estaven formades, com era preceptiu, per alumnes d’entre 6 i 14 anys.

 

En un començament els locals estaven situats als baixos de la casa del metge a L’Arrabal, al sols de l’actual carrer Saboia. Les condicions eren precàries, com expliquen els inspectors d’ensenyament que visiten la zona, i, sovint, l’Ajuntament reclama ajuts governamentals, que mai arribaren, per a construir-ne de noves. La riuada de 1907 els hi va causar greus desperfectes.

 

Al 1911 comencen els treballs a la zona de Cabdella per l’Empresa Energía Eléctrica de Catalunya dirigida per Emili Riu i Periquet. Al 1919 s’està fent, pel mateix promotor però amb el nom de Productora de Fuerzas Motrices, la presa a Senterada que portarà llum a La Pobla de Segur. Per les concessions que se li fan, li demanen un edifici que inclogui les Escoles, l’Ajuntament i els habitatges dels mestres, apart d’altres dependències. S’ubicà “al sols del prat de Mestrejuan”.

 

L’augment de població saturà les escoles, i l’Ajuntament demana a l’organisme competent crear-ne de noves a Cérvoles i Naens per a descongestionar-les. Seran Escoles Nacional Mixtes. Lliuren a la canalla de passar-se el dia fent camí, el fred de l’hivern i la calor de l’estiu.

 

Quan al 28 morí el Sr. Riu, del nou edifici de Senterada no n’hi havia ni rastre. Aleshores, l’Ajuntament decideix contactar amb la seva vídua, la Sra. María Atocha Ossorio y Gallardo però fins a finals de l’any 1934 no es posarà la primera pedra. Les claus s’entregaran el 22 d’agost de 1935. Aquí hi van anar a estudi molts dels jubilats que avui estiuegen a Senterada i que van abandonar el poble ben aviat per a seguir carreres superiors, buscar feina o aspirar a un nivell millor de vida. Aquests recorden i aporten fotos i relats a l’exposició.

 

Al 1965, l’edifici es declara en un informe tècnic en “inminente ruina”, però hi continuen les classes. Al 67, un imprevist fa que les dues escoles passin a formar-ne una de mixta, portada per la Sra. María Ruiz García, mestra propietària de l’Escola de Nenes.

 

Una idea de la activa vida senteradina ens la dona el padró de matrícules descrit en un acta de juliol de 1924. Tenia aleshores “tres fondas, una taberna, dos tiendas de comestibles, cuatro cafés, una cacharrería, dos carros, dos molinos (uno de maquinaria moderna), una fábrica de electricidad, una de yeso y una de tejidos, dos herreros, tres carpinteros, cuatro zapateros, una farmacia, dos sastres (uno con géneros), dos barberos”. Contava amb 586 habitants de dret. El pic màxim de 1929 que sobrepassà els 600 habitants en tot el municipi, inicia la davallada successiva fins arribar als escassos 130 habitants d’avui dia.

 

Al 1972 dos fets importants assolen la zona: s’implanta l’escola graduada amb seu a la Pobla de Segur (en aquesta tots els nens de la classe tenen la mateixa edat) i es tanca la fàbrica de ciment de Xerallo. Així que la Sra. María Ruiz, última mestra de Senterada, procedent de Jaén, també va haver de tancar definitivament la porta de la seva escola.

 

Al 1999, s’enderrocà un edifici emblemàtic, que havia format part de la vida ciutadana durant 65 anys i que tantes transformacions, continguts i histories havia albergat al seu interior. Fou substituït per un de nova planta que conté l’Ajuntament, el Consultori Mèdic, i una Sala de Reunions.

Galeria d'imatges

Document Actions